Miguel Milá

Exposició 16.09.03 | 15.10.03

Potser no ho sabem: però vivim, ens movem, circulem, xerrem o descansem entre una infinitat d’objectes projectats per Miguel Milá. Alguns dels fanals i de les jardineres, i molts dels diferents bancs (que inviten a formar animades rotllanes al sol) que els arquitectes i els urbanistes distribueixen, curiosament a portell, pels carrers i places de Barcelona i de tantes ciutats espanyoles (com els del jardí del Palau Robert, acabat de remodelar), i també la majoria dels vagons, blancs i grisos, del metro de la ciutat, són seus.

La seva relació amb l’arquitectura i els espais públic i privat ve de lluny. Va començar estudis d’arquitectura. Ha practicat i practica l’interiorisme; projecta estands i muntatges d’exposicions. A vegades, ha col·laborat amb els arquitectes Alfonso Milá (germà seu) i Federico Correa. La seva escala de caragol, una fita en l’interiorisme a mitjan anys setanta, va afavorir que, de sobte, les cases dels afores creixessin un pis. Les seves llars de foc metàl·liques negres, de formes geomètriques pures; les múltiples versions d’un llum de
peu —originàriament pensat per a la seva tieta Núria, a finals dels cinquanta—, que s’encén simplement estirant el cable; cadires de canya o de polièster; paraigüers que són, alhora, cendrers; llums de sostre (el cèlebre llum «Globo») i de taula, taules plegables, coberts de plàstic, etc., van permetre que un aire renovat, entre Cadaqués i l’Empordà, ventilés l’interior de les llars espanyoles.

Fa anys, Miguel Milá deia que feia disseny industrial sense saber-ho. Actua més aviat com un artesà. El seu bé més preuat és una antiga caixa d’eines. El seu taller, una taula per serrar, enganxar, engalzar. Ell mateix construeix els prototips. Busca solucions tècniques senzilles que facilitin l’ús dels objectes. Objectes pràctics, propers, fets per a una vida a l’abast de la mà, que, des de finals dels anys cinquanta, han canviat els nostres costums i la nostra manera de veure el món que ens envolta.

Pedro Azara - COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ